Personatges a la sele

Ahir va acabar la selectivitat. Amb aquesta declaració faig la meva primera aparició en aquest blog amb un futur tan prometedor. I d’això precisament escriuré, de la temuda i difícil selectivitat per a aquells que realment volen treure la màxima nota possible i així poder entrar a la carrera desitjada, de la “sele” per a aquells que van allà a passar tres matins per a variar la seva rutina de jugar al Budokai, veure material de classificació XXX i anar a Marina (p. ex. Pole Vault).

I de què parlaré sobre la selectivitat? Dels exàmens? Dels nervis? De la dificultat? Doncs no. Us parlaré dels personatges que vaig trobar a l’aula on em va tocar fer els examens juntament amb l’Omar i el Xavi. Per a que us situeu, la nostra classe era la dels estudiant que feien el batxillerat científic i que havien escollit física com una de les optatives. Després d’haver anomenat la paraula “física” deixaré uns quants segons per a què el lector cultivat es recreï en la imatge que li ha aparegut en els seus pensaments (per als lectors no cultivats, aclarirem que la imatge és de Manel de l’Estal, gran mestre de la Ciència Física a la nostra escola, i a la vegada Master de una poderosa organització l’organigrama de la qual es pot veure a la meva imatge per a mostrar del messenger i que, per últim, també ostenta el títol de Déu i/o semi-Déu per a diverses persones)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Després d’haver gaudit amb aquesta imatge, passaré a descriure els “personajillos” més destacables. Cal destacar que el nom amb que apareixeran no és el seu nom real, si no el nom que els tres utilitzàvem per a referir-nos a ells. I aquí comença la llista:- Guti: Tio d’apariència extremadament semblant al Guti-golejador de la Montsant. El mateix cabell llarg, els mateixos ulls, la mateixa expressió de “què estic fent jo aquí quan podria estar jugant al Final Fantasy a casa?”. Des d’aquí destaquem la seva cara d’extrema concentració als examens de mates i anglès.

- Tippex: Tio amb pintes de “xulo” que no es va tallar a l’hora de demanar-li el tippex al Omar un mínim de 6 vegades durant l’examen d’anglès. Com no en va tenir prou d’aprofitar-se de la bondat de l’Omar en benefici propi, en una ocasió va “deixar” el tippex a un company seu i, al final, com no podia ser d’una altra manera, l’objecte tan preciat va acabar trencat.

-Tio de 30 anys. Aclareixo que es tracta d’una exageració: el tio no passava dels 28. Disposava d’una apariència física excepcional: rondava els 2 metres i uns bíceps que ni els del Jose; segurament aquesta seria la causa per la qual l’examinador no li va dir res quan es va aixecar del seu seient per a agafar un boli quan l’examen ja estava repartit ni quan en nombrosos exàmens disposava d’una ampolla de suc o de beguda isotònica per a aplacar la seva set enmig de la prova. Cal destacar la poca discreció emprada a l’hora de girar-se per a visualitzar l’examen d’un altre alumne/a.

- El pelos. Com el seu propi nom indica, aquest tio llueix unes esplèndides grenyes que combinen de manera magistral amb la seva cara de “m’acabo de despertar”. Cal Crec que el meu comentari al veure’l per primera vegada, “es el tío mas feo que he visto en mi vida”, el defineixen perfectament.

- Cuesta. Tio amb el qual podem establir un símil amb Gerard Cuesta, “estudiant” de l’escola en la qual s’estan formant o han estat formats tots els herejes brabucones. Trets més característics: no s’ha afeitat mai en els seus 17/18 anys d’existència, vesteix pantalons ajustats al seu cul de radi n/0, i duu calçotets blancs a quadres (aquesta última informació ha estat aportada per Xavi).

- Mochila+Heavy. Formada per un freak de metre cinquanta amb una mochilla de metre 40 i per un Heavy de cabells de metre 30, ha estat, sens dubte, la parella reina de la sele amb diferència. El freak baixet mostra una esplèndida barba i un cabell lligat amb cua-monyo, i la seva motxilla de campanya va estar enganxada a ell com un xiclet a una bamba els tres dies excepte en els controls i en una ocasió en què es va atrevir a rebatre la opinió del seu company i necessità l’ajuda dels seus apunts. El Heavy, en canvi, només va dur un parell de bolis a la butxaca dels seus pantalons, però ho va compensar amb la samarreta del segon dia que deia “el manga no es malo, lo perjudicial es la ignorancia”. Per últim, diré que vaig aconseguir, no sense dificultats, realitzar-los tres fotos amb el mòbil, la millor de la qual està present al meu fons de pantalla.

Si algú es sent al·ludit, pot pagar-ho amb qualsevol no-hereje brabucón.

Acceptem nous personatges de la selectivitat.