.

Saps quin és el pitjor sentiment del món? El de sentir-se infravalorat, el de sentir que ho has donat tot i no et tornen res, el de sentir que el que t'és retornat menys de la mínima part del que vols, el d'esperar molt, el de tenir il·lusions, el de viure de les il·lusions. I que arribi un dia, i te'n adonis, que tothom és massa racional per a tu, que si fossis de pedra potser les coses seríen més fàcils, perquè fer-te mal seria més difícil. Perquè tu vols que et tractin igual que tu tractes als altres, i saps que ho fas bé, que mai vols decepcionar, que t'importen. És el millor que saps fer, saps que quan veus algú de seguida t'imagines com és, i sempre l'encertes, sempre. Potser el que et passa és que ets massa innocent, no ho sé, penso que podries ser més egoista. T'ho han dit masses vegades que ets egoista, tantes que ho acabes creient. Et creus una mentida, i en el fons de tot ho saps, que és una mentida. El problema és que tu ho vas decidir, tu vas decidir que volies viure intensament, que no és el mateix que ràpid, sinó tot el contrari. I quan vols viure els moments bons els vius millor que ningú, perquè és com si sempre els hi sabessis trobar el què, com si els poguéssis tocar. Però malauradament fas el mateix amb els mals moments, i no saps fer que rellisquin. No vols que les coses t'afectin i t'afecten massa, fas tot el que està a les teves mans perquè et valorin i l'únic que et trobes és egoisme. Però no teu, sinó dels altres.

LES AVENTURES D'EN FRED I EN GEORGE (1A PART)

La Plus portava bolquers, encara que tenia dotze anys, una vegada, a la piscina en George li va posar “Crecepelo” als bolquers, i, quan s’els va posar li va començar a créixer pèl al ( nu se puede desir ) i quan es va posar el tanga, el seu cul semblava la barba d’en Jàgrid.( Amb polls i tot.),Aleshores L’Hermió ( És que l’ Hermione és un travesti ). Li va llepar el cul pensant-se que era el Malifotre, i la molt porqui se li va menjar tots els polls i tots els pèls i li va agafar restrenyiment. El Enric Terrissaire , que estava llegint una revista WITCH, el molt marieta, va voler trucar a la Xoxo per veure si quedaven.
· Hola Xoxo, què tal?
· - Ui! La mar de bé , tinc pensat anar als cinemes de bruixots a veure si fan alguna cosa guai.
· Podríem anar plegats, carinyuuu!
· Terrissaire!!! No em diguis així, ni peli ni ous en vinagre!!! TALLEM!!! A més corren rumors de que ets marieta!!! Vés amb l’Hermió, ja que gairebé sou del mateix sexe...
-Xoxo, no, plis no, no, no, no
I la Xoxo va penjar.
Aquell dia a la torre Grafitti s’hi respirava una pudoreta a merda insuportable, així que la profe Mc. Guirigall va posar- hi Ambi-Pur fragància.
La plus, que estava a la perruqueria de Joüarts tallantse els pèls del cul va sentir Condemor ballant una sardana, aleshores li van agafar esgarrifances. L’Hermió i el Malifotre s’estaven llegint un exemplar de: Com ballar un Tango al Tirol amb un trol en ple juliol. De l’exemplar, va sortir un troll anomenat Conxita, i els va posar exercicis de Mates, l’Hermió va dir:
- Lacarnúm Tururum- i el seu encanteri va fer llufa. L’Hermió es va enfurismar molt perquè el seu encanteri li va sortit per reculata, i va tenir que anar de pet a la perruqueria de Joüarts, a posar-se pèl al cap i a altres llocs del cos on el foc li havia socarrimat el poc cabell que tenia.
Llavors va sortir el King Africa per la porta de la perruqueria amb “Crecepelo” a la mà. I va dir:
- BOOOOOOOMBA. Las muheres lo bailan así una mano en la cabesa otra mano en la sintura, un movimiento sesi, un movimiento sesi. Una mano en el panderu, otra mano en la naris, un movimiento sesi, un movimiento sesi. Suavesito para baho para baho para baho, suavesito para rriva para rriva para rriva, un movimiento sesi.
Acaba, acaba acabalo, i acaba acaba acabalo, LA PUÑETERA CANSION.
De mentres, l’Hermió ja s’havia adormit i va entrar el Runaldu Güesli, amb el Floquet de Neu que tenia la mateixa pinta que el cul de la Plus, havia vingut per donar una mica de pèl a l’Hermió Granja. Els acompanyava el Duvi-duvi, l’elf domesticat de la familia Culfoll, que només anava amb un tapagambes de color negre amb un gran llaç vermell, brut de petroli. L’Hermió es va despertar i el professor Alba Danveldor que tenia la barba tenyida de rosa viu, va entrar a la perruqueria tirant un coet de l’alegria que li causava que l’Hermió s’estigués quedant tan calva com el Runaldu.
La Plus, que també estava a la pelu de Joüarts va veure davant del seu nas de patata el que havia sentit, el Condemor ballant la sardana amb la Josemari Asneip i el Filx i per acabar-ho d’arrodonir, la Mc Guirigall tocant la xambomba i cantant:
· Iurops livin a selebreixon, todos juntos vamos a cantar,Lalalalalalalalaaaaaaa, olé muxaxos.
La Plus es feia creus del que tenia davant de la nàpia, i estava tan nerviosa que els pèls del seu pandero de maletero li van tornar a créixer tant que van sortir per la finestra i van arribar al camp de Kidix, on s’estava fent un partit Barça- Madrid i els jugadors van començar a veure pèls i polls per tot arreu. Aleshores es van rascar el cabolo, a causa dels polls. Uns quants van estirar dels pèls fins arribar al cul de la Plus que plorava com l’Ebre sense transvasament.
Al Gran menjador hi sopaven en Fred i en George que tenien unes orelles extensibles i van sentir dir a la Xoxo:
· Marieta, estimada tu saps que acabo de deixar l’ Enric, què creus que haig de fer?
· Ni punyetera idea culleres avui estic fins als punyeters nassos dels rotllos de tu i el punyeter Enric. Fes-li un petó, i tot s’arreglarà.Punyeta, ¿Què punyetes vols més punyetera?
· D’acord.
L’Enric i la Xoxo es van trobar amb en Drac Culfoll quan començaven a parlar per posar-se d’acord amb la cita. El Culfoll va dir:
-Vaja, vaja, vaja i vaja. Però si és l’Enric Terri Amb la Xoxo, i, què estrany... I el Muesli i la Grangera?
La Xoxo va dir:
· Vaja, però si és el Maco Culdemicopelat... Seràs imbècil, i, això que pertànyer a Snifinclomryn és molt galant.
· Es diu Esliserin, i tu ets de Rapalcul, falta algú de Jafaltuf i ja hi som tots.
De sobte va aparèixer la Jannah Rot i va dir:
_-Doncs sí, hi som tots, la Xoxo, l’Enric i jo en contra teu.
Llavors, va venir la Sailor Mufun i va dir.
· Sóc la marinera Merda i en nom dels wàters... ET RENTARÉ EL CUL !!!!!
Mentre el duel començava la Plus i l’Hermió contemplaven aquell quartet de profes cantant:
- Papa papa, papa de roma papapapapapargamí
ti gusta el mmmmm,ti encanta el mmmm.Pelo pelo pelo como dise el barbero muheres que se quitan en velo....Dime que es lo que puedo haser, como te puedo tener,ouoo uouooo si no estás dentro uouooooo es que estás fuera uooooo...La Lalala olé muxaxa.♪♫♪
L’Hermió n’estava fins als ovaris de tanta gresca i va dir:
· Paske Piski Pesternobi,
però la molt lerda li va tornar a sortir l’encanteri per reculata i es va quedar sense boca. Peeeeeeeeeeeeeeeeeix
La Plus es va posar molt trista perquè ja no podria parlar més amb el paparrot de l’Hermió.
De mentres la Sailor Mufun, l’Enric, la Xoxo, La Rot i el Culfoll començaven el duel. Llàstima que va aparèixer el Runaldu i el Duvi-duvi. El Runaldu va dir:
· Duvi-duvi, hem d’avisar a Madame Potipoti perquè curi a l’Hermió i la Plus
· Ja l’aviso jo, Güesli. Vostè vagi a fregir xurros amb el Rubèus Jàgrit.
Mentre el Runaldu fregia xurros amb en Jàgrit la Plus, aprofitant que l’Hermió no la podia engegar a la merda, va dir:
· Hermió, t’estimo més que els meus pèls del cul. Vols ser el meu nòvio?
· Mmmmmmmmm mmmmmngrnm- Va dir l’Hermió pel nas.
La Plus li va donar un petó a la galta. l’Hermió li va fúmer un parell de bufes.
La Plus es va posar a plorar, tant que li van créixer més pèls al cul, ara ja li arribaven fins a la Ronda d’Aquí.
El Fred i en George, estaven venent articles de broma, quan va entrar un pèl llefiscós per la finestra de la botiga, en veure’l, el van estirar amb tota la seva força, i després se’n van anar cap a Joüarts. La Plus, va notar un fort dolor al pandero maletero i va cridar com una desesperada, l’Hermió, en sentir el crit es va espantar tant que li va aparèixer la boca de cop.
Aleshores Madame Potipoti va entrar a la pelu, i, pentsant-se que l’Hermió no tenia boca va llençar-li un encanteri:
-Barriga, barraga, ous i pastanaga,
barroga berruga comença la fuga,
la boca s’en ha anat
i apareixerà cantant en un instant.
A l’Hermió, li va apereixer la boca, però al cul, i coberta de pèl.
Menrestant el duel anava fatal:
La Sailor Mufun li havia començat a rentar el cul al Culfoll, que el portava molt brut. Per tant li va tenir que baixar els pantalons, i se li va veure el seu blanc cul i el seu llarg i pelut frankfurt (ja, ja, com el del seu pare). L’Enric i la Xoxo, s’estaven declarant, aprofitant aquell enrenou, i la Rot, va llençar un encanteri a la Mufun, que li va fer sortir una llengua molt llarga, que va anar de pet al cul del Culfoll, que es va posar a plorar i el frankfurt se li va encongir, i el va haver de buscar, però hi va estar molta estona ja que era difícil de trobar entre tota aquella selva que tenia allà baix. Peeeeeeeeeix.
En aquest moment entren en acció els nostres protagonistes: en Fred i en George, els quals van arribar corrent a Joüarts, per saber d’on provenia aquell estrany pèl. En arribar al vestíbul, van sentir tan enrenou, que no sabien on anar primer. Es van decidir per anar a veure el “duel”, en el que ja s’havia canviat una mica la situació:
El Culfoll, s’havia posat els pantalons, i ara estava ben fresquet, amb la rentada de cul de la Sailor Mufun. El Culfoll, estava ben dret amb la vareta aixecada cap a la Rot, i a la vegada morint-se d’enveja de l’Enric, que ara s’estava petonejant amb la Xoxo. El Culfoll, no tenia aquest avantatge, ja que a l’Enric, quan no tenia novia, sempre apareixia alguna pretendenta, en canvi el Culfoll, com que era tan lleig i antipàtic, mai havia tingut novia, encara que ell sempre havia anat darrere la Pansa Insípida.
La Rot, mentre en Culfoll estava embadalit, casi sense respirar, estava intentant escurçar una mica la llengua de la Sailor, que s’havia tornat de color verd en llepar el cul brut del Culfoll.
En Fred i en George, en veure aquell panorama, van voler afeigir-s’hi, i van començar per tirar unes quantes flors amoroses a sobre de la parella de bruixots, que instantàniament, es van posar a cantar cançons romàntiques i encara van fer pujar més l’enveja que sentia en Drac Culfoll. Peeeeeeeix.
El Enric s’estava menjant la llengua de la Xoxo i tota l’escola va començar a mirar-los, el Culfoll, en canvi ja s’havia trobat el frankfurt, llàstima que el Malifotre s’ el havia menjat (Eeecs ).Llavors el Fred i el George van xivar-li al seu pare a través d’un xiulet, que es va obrir al mig de la feina al senyor Culfoll:
Estimadíssim senyor Culfoll;
Som dos nois molt trempats i astuts amics del seu fill, com el seu fill és massa lerdo per escriure-li, li escrivim nosaltres que:
Avui dia ? del mes de Febrer ( per si no ho sabia ), El seu fill imbècil de parvulari, Ha ensenyat el seu enorme CUL, i per si no fos poc, el seu.. ehem, ehem,( és molt guarro) PENIS PELUT I LLARG a tots els presents. També li comuniquem que estava molt brut i ple de porqueria: polls, pocions, pintallavis, rellotges, ous de gallina ( A part dels de veritat, realment minúsculs, s’havien de veure amb lupa ), també hi tenia caspa, una moto, un ventilador, i la caseta dels set nans, però tot això era MOLT difícil de trobar, perquè hi havia un Amazones allà baix. Per si no fos poc, se li ha encongit el seu PENIS PELUT I “LLARG”
I posteriorment, un gat se li ha menjat el seu PENIS PELUT I “LLARG” .
Amistosament, l’informem de tot el que ha fet el seu estimat i patètic fill d’ara en endavant, un petó a la boca de;
FRED I GEORGE
P:D: Contesti, carinyu, l’estimem.

Després van enviar-li el xiulet amb la Jetüix.
Peeeeeeeeeeeeeeeeeeeix.-
Després de fer aquest xiulet, i d’enviar-lo, en Fred i en George, no van poder parar de riure en uns quants dies.
Hores més tard, en arribar-li el xiulet al sir. Culfoll al mig de la feina, el van despatxar, i el pobre desgraciat es va posar a plorar com un desesperat, i va fer dos xiulets, un per el seu estimat fill, i un altre pels germans Güesli:
El del Culfoll ( Que es va obrir al mig del partit de Kidix ), deia així:
“Estimadíssim” fill uns nois anomenats Fred i George, m’han dit que havies ensenyat, el que feia que tu i jo siguem homes, estic infinitament disgustat amb tu. Bé, una bona solució per fer aparèixer allò que se n’ha anat, és aquesta:
Demana-li al Josemari Asneip que et doni una poció allargadora, t’ en poses set gotes on tu ja saps (pica una mica però et tindràs que fotre, t’ho dic perquè jo ho he tingut que fer unes quantes vegades), però no t’ en posis massa perquè si no semblarà una manguera de bombers (com la meva), això ho has de fer davant de l’Asneip que també deu tenir experiència, i després, te l’has de rentar amb pebre vermell i bitxo amb l’aigua ben calenta, un cop fet, fiquet al llac glaçat un parell de dies seguits i al cap de un temps, ja estarà com abans.
Una forta abraçada de part del teu estimat PARE.

I aquest és el xiulet que van rebre en Fred i en George ( Aquest es va obrir enmig de la classe de pocions ):


Seyors Comesdiguin ( Crec que Muesli) :
Em sembla que han muntat un bon enrenou amb les parts nobles del meu fill ( encara que siguin minúscules una mica de respecte, que vostès segur que tenen un bon xoriço).
A més, per si fos poc, m’han despatxat, sou uns imbècils, idiotes, gamberros, estúpids i kinkis de mè, exactament igual que la Josemari Aseip, espero que no estigui present, i si ho està digueu-li de part meva que és un Nas- de-ganxo i que me’n recordo que em va posar pica-pica al meu frankfurt quan dormia.
Ah, sí! Informeu-me de tot el que faci el meu fill.
Del vostre nòvio;
Sir Culfoll

Al cap d’uns dies la Plus i l’ Hermió ja s’havien curat, però el Culfoll encara no havia començat el seu ritual, i de mentres el Jàgrit, el Runaldu i el Duvi-duvi havien fet xurros per tot el cole.
La Sailor Mufun, havia embussat tots els wàters de l’escola.
L’Enric i la Xoxo, estaven més enamorats que mai i ja s’havien casat al lavabo de noies del segon pis, amb el basilísc de capellà, i ara estaven de viatge de noces al carrer Privet Drive, num 4 amb la família Darsli :La Petanca, el Berrmût i el Diddy.
El Condemore i el seu trio de profes, estaven gravant un disc a la Ronda d’Aquí.
L’Asneip, estava d’allò més enfurismat amb la família Culfoll, i feia tot el possible per evitar-los.
La professora Potipoti havia tingut feina a escurçar la llengua de la Mufun, i després se’n va anar de vacances a Honolulu. Peeeeeix.
El Culfoll es va llevar amb la sensació que li havien escurçat el seu xoriço. Però no, no era pas cert. Encara era pitjor, se li havia menjat el Malifotre (eeeeecs).
Va baixar a les masmorres i la Pansa Insípida li va dir:
- Culfoll, carinyu, quan et creixi la botifarra negra m'avises que la sucaré amb tomàquet, nyam ! se'm fa la boca aigua...
El Culfoll li va dedicar un autògraf i va picar la porta del Josemari.
-Siiiiiiiiiiii ?- va dir una veu afeminada.
- Puc passar? Sóc el culfoll.
-I tant, i tant, estava escrivint la carta al guapo del teu papi.

Relatos de los Mitos de Lolo. (APM y otros)

LA LLAMADA DE LOLO Lo más piadoso del mundo, creo, es la incapacidad de la mente humana para relacionar todos sus contenidos. Dicho esto, que queda muy bien, muy culto e irrelevante para lo que voy a decir a continuación, podemos proseguir con mis mitos. El Lolo, esta vez protagonista del relato en la época de los cíclopes (cuando Tinky Winky aún no era lila, la tierra era plana, y Pete Doherty no conocía a la Marihuana) era el entretenimiento de los habitantes del planeta. Todos se disponían a su alrededor cantando canciones con letras inpronunciables (Véase el 'Aserejé ja dejé dejeberetudejeberesebiunamajabidebuidiandebuididipí) dando culto a esa figura, colosal, indescriptible, entre ángulo obtuso y ángulo agudo, ni horizontal ni vertical, ni hecha ni derecha, la cuál muchos confundían su existencia con la misma tierra, con un Dios, él era más que eso, él era Lolo, un ser al cual todos idolatraban por conseguir pinchar el ordenador a Bill Gates, entre otras hazañas y proezas más relevantes que no voy a perder el tiempo escribiéndolas aquí... Bah, ya sabéis, obviedades del tipo 'conquistar la Galáxia De Las Cosas IntereXXXantes', 'Conseguir patentar profilácticos radiactivos', 'Hacer Campañas de márketing a la Oui-ja', 'Desterrar a Iker Jiménez', Matar a todos los de la secta de los Culosdescalzos'... Esto se contrastaba con la aparición del libro escrito por Abdul Alhazred (Si os fijáis es un juego de palabras, all has read, el que lo ha leído todo), el cuál promete volver loco a todo el que lo leyese, se denominaba 'Cromañón', consiguió desbancar a la Bíblia, al Quijote, al libro de los Guiness entre los manuscritos más vendidos. Incluso hubo una campaña publicitaria... 'IMPOSSIBLE IS NOTHING' en la cuál aparecían rostros conocidos, haciendo tareas para parecer más cercanos, campechanos y simpáticos, aunque lo único que conseguían era parecer idiotas (perdón, ya lo habían conseguido hacía muchísimo tiempo). Pasó el tiempo de crisis y llegó el día que el Lolo se cansó de tanto jaleo y tantas escenas de sexo tántrico a su alrededor y decidió convertirse en hombre, pero un hombre de negro. Decidió cerrar su garito donde se celebraban los cultos al Dios Lolo, y lo convirtió en el Salón del Manga, el Cromañón se quedó igual, sólo que en lugar de Cromañón pasó a llamarse Harry Potter, y bueno, paradojas de estas que un día saldrán a la luz y que dejaran al mundo en ropa interior.

LA MIERDA

Y bien, los burgueses no lo entendían, les daba asco, era demasiado escatológico, demasiado asqueroso y pueril. Nada pulcro y reluciente como ellos. Imponían a sus hijos una educación basada en el poder y la sumisión, patriarcal. En que las cosas se hacían 'Porque lo digo yo, y punto'. El mundo era injusto hasta para los que imponían la libertad. De repente, todo se quedó en silencio, se apagaron las luces, hubo tensión, se oyeron gritos de pánico. Todos se callaron. 'LA MIERDA' gritó alguien desde la colina más vistosa. Todos se pusieron la mano en la cabeza (menos yo, que me la puse en el culo) y salieron a la calle para contemplar el esectáculo. Cientos de miles de herejes se amontonaban en la colina quemando hojas y hojas de geranio. 'LA MIERDA' gritaron todos al unísono, Todos los burgueses se amontonaron '¿Quien osaba perturbarles la noche?' (La mierda, claro). Los herejes se acercaron con un cohete espacial, equipado con ochenta y tres monos saltarines con palos de Mikado (que también gritaban 'LA MIERDA') y se dirigieron hacia el palacio real (que también era 'LA MIERDA') Entonces, prepararon las catapultas de helados de pistacho para metérselos por el culo al Rey(- MIERDA). Se quemaron los pelos del dedo gordo del pie y decidieron entrar al palacio y matar al Rey(- MIERDA), mientras chillaban 'VIVA EL REY-MIERDA'. En ese mismo instante, el rey(-MIERDA) se murió de un fallo cardíaco provocado por el exceso de dfwejfdhkjdhfkhkajhkdjfhñakhéuqru7vn0unv5u945nunqnvopeunvpoqnwpeoiwpqvnevnyirnoqíotnov7qñobnvyrq´ñbovtqiobyrvq y los herejes ganaron la batalla. Okuparon el palacio, instalaron allí sus tropas y deshauciaron los burgueses de sus respectivas casas. Pero, como buenos herejes, en lugar de decir 'VIVA LA REPÚBLICA' gritaron 'VIVA LA MIERDA'

¡Dios!

Estos días de infructífera actividad, han dado como resultado (a parte del máximo representante del aburrimiento) reflexiones las cuales podriamos definir como irrelevantes para el resto de la humaniad, pero necesarias para llevar a cabo un mínim ajetreo mental.

Ayer estuve pensando en Dios, sí, es eso que te inculcan en el colegio, que de manera bastante crcana a los animales, le consideras como superior y haces lo que hacen los demás. Es decir, rezas, haces la comunión y todas esas gilipolleces que no sabes ni porqué las llevas a cabo, y desconoces el significado de las mismas.

No creo en Dios, ni tampoco en la existencia de ningún ser superior que te ayude en los momentos de dificultad. Pero eso no significa de ningún modo que no me haya hecho la idea sobre el tema. No creo simplemente porque no lo necesito, discrepo con la idea de que es necesario creer en algo superior. Creo en lo que ocurre, en la experiencia, en lo que se puede demostrar de modo empírico, y si me ciñes, en lo que pueden percibir mis sentidos (En concreto la vosta).

¿Dónde estaba Dios el 11 de setiembre?, ¿Dónde estaba en la segunda guerra mundial? Es evidente que nadie podra contestar estas preguntas de forma lógica, aunque, puede ser divertido formularse otras, ¿Diós es un hombre o una mujer? ¿Es homosexual? ¿Está a favor del preservativo? ¿Cuántos años tiene? ¿a Dios le gustan los Rolling? ¿Dios dispone de una pantalla de cuarenta pulgadas para ver lo que hace todo el mundo? ¿Dios anda por el cielo con zapatillas de ir por casa? ¿Dios se depila? ¿Dios es virgen? ¿A Dios le cae bien el papa? ¿Dios se quita los pelos de la nariz? ¿Dónde se ducha Dios? ¿Dios tiene internet y puede ver todas las puerilidades que escribo? ¿Dios tiene hermanos? ¿Dios se corta el pelo o le cortan el pelo? ¿El cielo es como el anuncio de Philadelphia? ¿Tiene un WC divino para hacer sus necesidades? Y si es así, ¿cuál es su paradero?

Creo que estas preguntas no se pueden responder, a parte de lo evidente, creo que en primer luugar, Dios no se algo físico, si no un producto de nuestra mente que suple nuestras carencias.

Reside en nuestro cerebro, de hecho, es una especie de silla de ruedas mental.

La extraña visita del enfermero gay

Sí, se trataba de una mañana de miércoles, un sol más o menos radiante. Un silencio sepulcral entre los alumnos que combinaba perfectamente con la Millan, alias "Mishan Pecholobo" gritando con su estridente voz algo sobre las leyes de Newton. Para amenizar la velada, unos cuantos individuos comiendo Kleenex, mientras otros imitaban perfectamente una vaca, un cerdo, un mosquito, al palomo y a una oveja.

De repente, se oyeron unos golpes secos en la puerta... Toc... Toc... Toc...
Silencio. La mirada perdida de la Mishan, se rasca la melena, se aclara la voz, esconde la plantación de marihuana que había antes en la mesa del profesor, borra la pizarra con las letras enormes "Jesucristo iba en pañales", se quita el vestido de policía sexy version sado II, dice a las lesbianas de la última fila que paren de hacer obsecidades por debajo de la mesa, se rasca el trasero, quita la música hardcore, y abre la puerta.
- ¿Sí?- Dice con una voz angelical.
Y entonces, aparece por la puerta un auténtico monstruo de trescientos quilos. La auténtica, la intransferible, la inigualable, la magnífica, la muy graaande, la increíble, la pesadísima... (Suenan los tambores) ESTRELLA DE LA MUERTE!
La Estrella de la Muerte se sube al ring, da un discurso "No me intenteis robar la merienda, chicos, porque si lo hacéis, acabaréis como él, ¡Muahahahaha!"

Y aparece por la puerta una criatura tímida y pequeña, una especie de rata enorme que aún no había solucionado sus problemas con el acné, con ropa marca MCD (MerCaDillo), y con la mirada nerviosa, con las manos sudadas, con una pluma inimaginable, dice:

- Us espero a la consulta oberta... eh... els dijous... Els dijous... us espero...eh..a la consulta oberta... Us... fijous... consulta... LA consulta oberta us espera els dijous... Els dijous la consulta us espera oberta... Els dijous oberts esperen a la consulta.

Después de tal galimatías, se fue corriendo por la puerta a esconderse al lavabo. La Estrella de la Muerte bajó del ring y cerró la puerta con un terrible ¡BANG!
Sinceramente, la Estrella de la Muerte me recuerda al yeti camerunés.

Y la clase volvió con su plantación de marihuana, la Mishan Pecholobo gritando, los ruidos de animales, y, por su puesto, los devoradores de Kleenex. Otro miércoles lleno de fauna estudiantil...

Personatges a la sele

Ahir va acabar la selectivitat. Amb aquesta declaració faig la meva primera aparició en aquest blog amb un futur tan prometedor. I d’això precisament escriuré, de la temuda i difícil selectivitat per a aquells que realment volen treure la màxima nota possible i així poder entrar a la carrera desitjada, de la “sele” per a aquells que van allà a passar tres matins per a variar la seva rutina de jugar al Budokai, veure material de classificació XXX i anar a Marina (p. ex. Pole Vault).

I de què parlaré sobre la selectivitat? Dels exàmens? Dels nervis? De la dificultat? Doncs no. Us parlaré dels personatges que vaig trobar a l’aula on em va tocar fer els examens juntament amb l’Omar i el Xavi. Per a que us situeu, la nostra classe era la dels estudiant que feien el batxillerat científic i que havien escollit física com una de les optatives. Després d’haver anomenat la paraula “física” deixaré uns quants segons per a què el lector cultivat es recreï en la imatge que li ha aparegut en els seus pensaments (per als lectors no cultivats, aclarirem que la imatge és de Manel de l’Estal, gran mestre de la Ciència Física a la nostra escola, i a la vegada Master de una poderosa organització l’organigrama de la qual es pot veure a la meva imatge per a mostrar del messenger i que, per últim, també ostenta el títol de Déu i/o semi-Déu per a diverses persones)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Després d’haver gaudit amb aquesta imatge, passaré a descriure els “personajillos” més destacables. Cal destacar que el nom amb que apareixeran no és el seu nom real, si no el nom que els tres utilitzàvem per a referir-nos a ells. I aquí comença la llista:- Guti: Tio d’apariència extremadament semblant al Guti-golejador de la Montsant. El mateix cabell llarg, els mateixos ulls, la mateixa expressió de “què estic fent jo aquí quan podria estar jugant al Final Fantasy a casa?”. Des d’aquí destaquem la seva cara d’extrema concentració als examens de mates i anglès.

- Tippex: Tio amb pintes de “xulo” que no es va tallar a l’hora de demanar-li el tippex al Omar un mínim de 6 vegades durant l’examen d’anglès. Com no en va tenir prou d’aprofitar-se de la bondat de l’Omar en benefici propi, en una ocasió va “deixar” el tippex a un company seu i, al final, com no podia ser d’una altra manera, l’objecte tan preciat va acabar trencat.

-Tio de 30 anys. Aclareixo que es tracta d’una exageració: el tio no passava dels 28. Disposava d’una apariència física excepcional: rondava els 2 metres i uns bíceps que ni els del Jose; segurament aquesta seria la causa per la qual l’examinador no li va dir res quan es va aixecar del seu seient per a agafar un boli quan l’examen ja estava repartit ni quan en nombrosos exàmens disposava d’una ampolla de suc o de beguda isotònica per a aplacar la seva set enmig de la prova. Cal destacar la poca discreció emprada a l’hora de girar-se per a visualitzar l’examen d’un altre alumne/a.

- El pelos. Com el seu propi nom indica, aquest tio llueix unes esplèndides grenyes que combinen de manera magistral amb la seva cara de “m’acabo de despertar”. Cal Crec que el meu comentari al veure’l per primera vegada, “es el tío mas feo que he visto en mi vida”, el defineixen perfectament.

- Cuesta. Tio amb el qual podem establir un símil amb Gerard Cuesta, “estudiant” de l’escola en la qual s’estan formant o han estat formats tots els herejes brabucones. Trets més característics: no s’ha afeitat mai en els seus 17/18 anys d’existència, vesteix pantalons ajustats al seu cul de radi n/0, i duu calçotets blancs a quadres (aquesta última informació ha estat aportada per Xavi).

- Mochila+Heavy. Formada per un freak de metre cinquanta amb una mochilla de metre 40 i per un Heavy de cabells de metre 30, ha estat, sens dubte, la parella reina de la sele amb diferència. El freak baixet mostra una esplèndida barba i un cabell lligat amb cua-monyo, i la seva motxilla de campanya va estar enganxada a ell com un xiclet a una bamba els tres dies excepte en els controls i en una ocasió en què es va atrevir a rebatre la opinió del seu company i necessità l’ajuda dels seus apunts. El Heavy, en canvi, només va dur un parell de bolis a la butxaca dels seus pantalons, però ho va compensar amb la samarreta del segon dia que deia “el manga no es malo, lo perjudicial es la ignorancia”. Per últim, diré que vaig aconseguir, no sense dificultats, realitzar-los tres fotos amb el mòbil, la millor de la qual està present al meu fons de pantalla.

Si algú es sent al·ludit, pot pagar-ho amb qualsevol no-hereje brabucón.

Acceptem nous personatges de la selectivitat.