.

Saps quin és el pitjor sentiment del món? El de sentir-se infravalorat, el de sentir que ho has donat tot i no et tornen res, el de sentir que el que t'és retornat menys de la mínima part del que vols, el d'esperar molt, el de tenir il·lusions, el de viure de les il·lusions. I que arribi un dia, i te'n adonis, que tothom és massa racional per a tu, que si fossis de pedra potser les coses seríen més fàcils, perquè fer-te mal seria més difícil. Perquè tu vols que et tractin igual que tu tractes als altres, i saps que ho fas bé, que mai vols decepcionar, que t'importen. És el millor que saps fer, saps que quan veus algú de seguida t'imagines com és, i sempre l'encertes, sempre. Potser el que et passa és que ets massa innocent, no ho sé, penso que podries ser més egoista. T'ho han dit masses vegades que ets egoista, tantes que ho acabes creient. Et creus una mentida, i en el fons de tot ho saps, que és una mentida. El problema és que tu ho vas decidir, tu vas decidir que volies viure intensament, que no és el mateix que ràpid, sinó tot el contrari. I quan vols viure els moments bons els vius millor que ningú, perquè és com si sempre els hi sabessis trobar el què, com si els poguéssis tocar. Però malauradament fas el mateix amb els mals moments, i no saps fer que rellisquin. No vols que les coses t'afectin i t'afecten massa, fas tot el que està a les teves mans perquè et valorin i l'únic que et trobes és egoisme. Però no teu, sinó dels altres.